La dona del dit malalt i l'home del cor cansat
La dona del dit malalt i l'home del cor cansat
Es troben de tant en tant
Per parlar de cançons i de mals
Per parlar de tot el que no importa
Somriuen i no tenen pressa
Somriuen a fons perdut
Riuen sense fer fressa
Són dos pàries enmig de Beirut
Recordem, sospirem, però els mals no marxaran
Més ens val, badallar quan la son ens vingui a buscar
I recorden quan estaven bé
Quan tot eres flors i violes
Berenen 'cupcakes' de maduixa i gerds
I parlen de conjunts moderns
De cantants del sud-oest
Que mai han gravat un EP
Somriuen i no tenen pressa
Somriuen a fons perdut
Riuen sense fer fressa
Són dos pàries enmig de Beirut
Recordem, sospirem, però els mals no marxaran
Més ens val badallar quan la son ens vingui a buscar
