La dona rellamp
Així és com el destí ho va elegir.
Una pluja de rellamps cau del cel
i tu mires cap amunt amb ulls oberts
i sense parpallejar es para el temps.
Després al despertar notares fred,
empapada entre arrels i flors comuns.
Entre el dits tenies pols i desconsol
i una bola de llum a prop del cor.
Ja no envelliràs més.
Ara tens superpoders.
Sé que ara tu voldries igualar-te als demés,
poder perdre’t entre llunes orbitant al teu voltant ,Dona Rellamp.
Tu amagaves en el cor el teu secret,
no volies que ningú sabera res,
però arriba el moment no pots fugir,
desaparèixer no és la solució.
Sí el que abans el va servir,
ja no té ningun valor.
Sé que ara tu voldries igualar-te als demés
poder perdre’t entre llunes orbitant al teu voltant,
però mires asustada al llarg d‘un blanc desert
i sols penses que ara ha arribat el teu moment, Dona Rellamp.
