La festa
Un final de pluja i vendaval,
una caseta trista amb un gos bordant.
Passa el temps penetra el cel obert,
s'enreda en els meus dits i en els dels meus amics.
Es fa tard, la llum d'aquell fanal es dilueix i
el sol ens clava els seus ullals.
Al davant les restes del menjar,
amb les ampolles buides i els cendrers vessant.
No som com abans. No som els d'abans.
Ens mirem tan tendres com un nen,
però semblem uns vells, uns vells que no fan res.
No hem après i ja no n'aprendrem
ens quedarem tal qual sense calor ni fred.
Mentrestant algú creu que parlant
oblidarem les pors i el que ens està passant.
No em distreu i ara no és el moment,
li obriria el cap amb un cop de martell.
No som com abans i no tenim res als quaranta anys.
I se'ns esmuny, se'ns cau per un forat,
el que ha quedat enrere i el que no hem provat.No som com...
Recollint els trossos de la nit em trobo una xinxeta
dins d'un got de vi.
Com fa uns anys riem fins a plorar, no som com abans,
ens abracem ben fort i no ens deixem marxar.
No som com abans i no tenim res als quaranta anys.
