La gàbia
Sentir, pensar, ets foc jo llum
tot el món pateix d’insomni dins la gàbia
no tinc opció, anhels, bastó
tot el món despulla somnis dins la gàbia.
Arriba aquell moment on és el present
qui et diu que hi ha una llum que brilla més que el sol,
i el nostre esforç serà com el roure resistint la pluja, resistint el vent.
Dos ulls creixent, avui ocell
pots renéixer de les cendres dins la gàbia
no és cap joc, jo vull volar
no viure la història oculta dins la gàbia.
Arriba aquell moment on és el present
qui et diu que hi ha una llum que brilla més que el sol,
i el nostre esforç serà com el roure resistint la pluja, resistint el vent, resistint el vent, resistint el vent, resistint el vent, resistint el vent.
