La finestra
Jo anava en la nit alta
per un carrer estret
per un carrer incògnit
per un carrer desert.
I anava totes soles
només acompanyat
per l'ombra que causava
mon cos il·luminat.
Il·luminat pels pàl·lids
reflexos d'un estel
per un fanal cleròtic,
pels ulls d'un gat rebel.
Havia plogut força,
lliscava un fred molt fi
i quatre campanades
cridaven l matí.
Llavors desensonyant-me
girí l'esguard al cel
per contemplar el llustre
que feia un pobre estel.
I en una casa fosca
del temps de l'antigor
vaig vore una finestra
rectangle de claror.
Claror en la tenebra
claror en el calfred
claror en el silenci
claror en el secret.
Per quin motiu mostraves
aquella claredat
per quin drama o deliri
per quina voluntat...
La ra la...
Qui sap si una parella
d'amants plens de dolçor
trenaven els oficis
frenètics de l'amor.
Qui sap si un matrimoni
vetllava pel perill
de vora que es moria
de mica en mica el fill.
Qui sap si pel contrari
naixia un nou infant
entre un somrís ombrívol
i un plor al·leluiant.
Qui sap si la finestra
tan clara dins la nit
era l'efecte lògic
d'algun senzill oblit.
A l'hora d'adormir-se
-pobret veí babau-
tindria llum encesa
i no rodà la clau...
La ra la...
