La foguera
La nit es clara i freda
Les estrelles es toquen amb el dit
La foguera em vesteix de color groc
I als meus peus la civilització
Formiguetes amb llumetes
Des d’aquí les toco amb els dits
Allà n’hi ha una que s’escapa
Potser ets tu que em vens a buscar
Ara ja et trobava a faltar
Tant temps perdut se m’ha esvaït
El que un dia ens va allunyar
De mica en mica ens anàvem distanciant
A poc a poc se’ns anava apagant
La flama roja, groga i blava, que crema a la foguera
Que escalfa la caldera dels sentits
Escalant d’esquerra a dreta, esperant
que no t’aturis abans d’hora
que no et confonguis de camí
I que no et passis de llarg
Vaig corrent cap allà a on ets tu
Faig drecera m’entrebanco i caic
Et crido fort i no em sents
Potser no em volies trobar
No sabies on buscar
Tant temps perdut se t’ha esvaït
El que un dia ens va apropar
De mica en mica ens anàvem distanciant
A poc a poc se’ns anava apagant
La flama roja, groga i blava, que crema a la foguera
Que escalfa la caldera dels sentits
Crema, crema la foguera
