La francesa
Mentre Antonio Banderas embolicava un cigarret
assegut a una plaça d'un brut poble sureny
tu seguies l'escena amb posat innocent
esperant l'arribada del mexicà dolent
I quan el mascle Banderas es carregava aquell pudent
i al final de la història es traginava a la vedet
tu ploraves en veure tot aquell sentiment
i marxaves del cine enganxant-te de bracet
Vas conèixer una amiga que es feia dir Juliet
que et deia que el més fashion era el rollo francès
i et portava a festetes amb artistes emergents
que vestien com pobres però que tenien diners
I et passaves les tardes llegint a Jean Genet
i escoltant tots els discos d'un cantant de Bordeus
vas passar d'en Banderas al greixòs Depardieu
i deies que la vida t'anava tot tre vien
I ara no hi ets vas marxar cap a França
a estudiar belles arts i un curset d'art dramàtic
i t'has tenyit els cabells i t'has tornat molt estranya
i no et queden gens bé les ulleres de pasta
i m'han dit uns amics que ara jeus amb un altre
que comparteixes pis amb un mestre de dansa
Writer/s: Pep Rangil
