L'ahir és avui
Passejant pels vells carrers
on sembla aturar-se el temps
i la ciutat s'assossega,
vaig cercant amb la mirada
vestigis d'antigues arrels,
a l'aire fred de la matinada
d'un novembre ploraner.
Envellides façanes,
buides balconades,
enreixades finestres tancades,
carrers plens de silenci
que sols trenca el ressò
del pressut caminar
d'un vianant solitari.
Mes quan arribe
a la porta del convent
de les Monges Caputxines,
carrer on somiava Bernat,
sent com l'aire em porta
les arrels d'un ahir,
a mena de so de campana
dóna les deu el Fadrí.
