La goteta viatjera
Era estiu per la vesprada,
a la serra vent i foscor.
La tronada ja arribava,
i de sobte, llamps i trons.
Clara com la primavera,
neta com si fos festa.
A tota velocitat,
fins la terra ja he arribat.
Sóc la gota viatgera,
per davant tinc llarg camí,
Pots trobar-me a la serra,
o fent força al molí!.
De la mar al cel
i del núvol a la pluja.
Aigua neta i pura,
i caiguda amb mesura.
Vaig caure al barranc pedregós
amb molt bona companyia.
Ballant amb herbes i cudols.
Quin tobogan, quina alegria!
Mentre faig el meu camí,
ha tornat a eixir el sol.
I la ratlla de Sant Martí
s’ha pintat a l’horitzó.
Sóc la gota viatgera,
per davant tinc llarg camí,
Pots trobar-me a la serra,
o fent força al molí!.
En arribar a la gola,
amics vaig fer a tota hora.
Llises, samarucs i crancs
i corrent cap a la mar.
Ja calenta l’aigua el sol,
i m’he convertit en baf,
fins que un núvol he besat
i al cel ja torne a estar.
Sóc la gota viatgera,
per davant tinc llarg camí,
Pots trobar-me a la serra,
o fent força al molí!.
