La gran broma final
Els tambors han deixat de sonar
i un gong anuncia la retirada
es discuteix la capitulació
mentrestant s’apropen les rialles
Vaig guanyar un premi per por a patir
Cinc anys de indolència
És la Setmana Gran de la crueltat
i en el nostre honor celebren una festa
Jo em limitava a contemplar
Aquella esquerda de la paret
Algú va dir “això no s’aguanta dret.
No queda més remei que enderrocar”
Era el dia de la gran broma final
Avui s’ha estès el pànic per Madrid
Surten fotos a la premsa rosa
A la catifa roja hi ha el director
ell sí que sap com s’han de fer les coses
Pot ser que el temps et doni la raó
Però no ens queda temps, avui és el dia
dos planetes col·lisionaran
Mentre concedeixes entrevistes
I ara ja em començo a preguntar
Quin acudit dels dos va ser el millor:
el de quan et vaig parlar d’amor
sabent que hi hauria temporal
o el del dia de la gran broma final
Com un mar vaig acudir a tu
Era part aigua i part de sal
Allò que no es pot pas desunir
És el què ens acabarà separant
en el dia de la gran broma final
Hi ha qui deia que era
Gran i fort el notre amor
I ho era igual que les torres
Bessones allà a Nova York
Quan saps que alguna cosa et pot fer mal
I ho tens tan clar i t’ho veus a venir
Que no t’és possible ser feliç
I t’acollones com un animal
És el dia de la gran broma final
Quan els sentis cridar amb ràbia
Que el teu amor sencer va ser una estafa
I tu protestis i ni una trista ànima
t’estigui escoltant
I en el moment en què et despistes
sents un cop sec i gairebé un xiscle
llavors ja no cal que et molestis
no queda res per arreglar
és el dia de la gran broma final
Ja res tornarà a ser igual
Després del dia de la gran broma final
Writer/s: Nacho Vegas
