La gran ciutat
La gran ciutat darrere d'un finestral.
La nit dibuixa un somriure de mil colors.
Sobre un llit blanc dos cossos
fan un poema de plaer infinit.
I dorm l'ocell a l'arbre d'un parc tancat.
A l'aigua immòbil d'un llac on la lluna
es banya cada nit hi ha un cigne blanc,
hi ha estels d'argent sobre l'estany.
Puc respirar la pau d'aquesta nit,
sentir el plaer immens de l'infinit.
Els cotxes van sobre l'asfalt.
Mil llums componen la gran ciutat,
la gran ciutat...
La gran ciutat…
un vagabund dorm sobre un vell banc.
Un gos que no té més casa que el carrer
rosega un os brut i gastat.
Hi ha un gat miolant sobre els terrats.
La nit és un poema a la ciutat.
Tot és perfecte, bell, harmonitzat.
Un assassí guarda un punyal.
Un crit llunyà dibuixa el 'desempar'.
Hi ha nens que ploren en soledat.
Hi ha por a la ciutat.
Però no importa, doncs cada cosa és al seu lloc.
Hi ha qui no pot ni pagar la pròpia mort,
altres amb Déu pacten perdons.
La nit dibuixa un somriure de mil colors.
Sobre un llit blanc dos cossos
fan un poema de plaer infinit.
Les hores passen lentes quan de nit
l'ombra del temps recau sobre el teu pit.
La llarga espera mai no tindrà final
si et deixes vèncer per la gran ciutat.
La nit és un poema a la ciutat.
Tot és perfecte, sublim, harmonitzat.
Puc respirar la pau d'aquesta nit,
sentir el plaer immens de l'infinit.
És un poema, només una cançó a la ciutat,
la gran ciutat, una melodia, unes frases,
uns quants acords hartmonitzant.
Writer/s: Jordi Gomara
