La gran mentida
S’encenen mil trompetes, malabars, joglars i trombons
esbufecs, licors i la festa, festegen barons i mugrons
i bolets que bons si te’ls menges tendres i no saps de qui són
soldats que perden botes, bigotis dormint com un tronc
solters treballen alerta, hi ha dones que volen un dos
fruiters a grapats al jardí de les penques, de pecat sumptuós
hi ha grans carbasses que formen carrosses de bordell de colors
dels pobles en broten moreres, dels castells ens surten voltors
si véns amb mi ho deixem tot
fa massa temps... res té sentit
et faré fills, et faré un món
això és màgic, això és etern
i així és com es tanquen els cercles d’històries d’amor a bidons
que roden pels segles dels segles, des d’ases a ràpids avions
temerari el visqui d’esquena a l’església i el seu rest de valors
si voleu us diré de la gran mentida, la que enganya tothom
