La jungla en moviment
Un senyor està plorant a l’andana del tren
Un diumenge a la tarda
La mirada perduda davant de la gent
S’obren portes ell entra i es queda tot dret
Va tapant-se la cara
I al costat una nena se’l mira
Pensant si no hi ha res que pogués
Arrencar-li un somriure
Al voltant seu s’esten
Gegant
La jungla en moviment
Estàs tan sol com creus que estàs
No hi ha temps per pensar
De seguida arribem, la propera parada
La gent entra, l’empenyen, però ell com si res
I de sobte creuem la mirada un moment
Però jo giro la cara
És un gest inconscient de defensa
I mai sabrà el que penso per dins
Incapaç d’apropar-me
Al voltant seu s’esten
Gegant
La jungla en moviment
Estàs tan sol com creus que estàs
