
Laila
Una tempesta
a un lloc al·lucinant, els teus ulls.
M’he girat cap al mar i no he vist res més que una cançó.
Somnis d’arena,
que el vent està esborrant, com el fum.
Vaig viure dins del foc, allí les realitats són de dos mons.
Hola Laila xuxururururu xuxurururururu
Hola Laila xuxururururu xuxurururururu
Tempesta muda
De pau i una guerra feta amb amor,
M’he girat cap al mar i no he vist res més que uns llavis de mel.
Si em veus saluda’m
Amb el llenguatge de la calor,
Vaig pujar a la lluna pel reflex que hi ha en els teus ulls.
Hola Laila. Xuxururururu xuxurururururu.
Hola Laila xuxururururu xuxururururu
Mira la brisa del camí,
Mira, mira, mira que no veus com
Brilla la brisa del silenci
Mira, mira, mira, que no veus com
Brilla...
Mira que no veus com
Brilla...
Fent discutir els estels.
Hola Laila
Xuxururururu xuxurururururu
Hola Laila,
Xuxururururu xuxurururururu