La lluna de Sant Joan
La lluna de Sant Joan
és una lluna cansada.
Navega sense delit,
xopa de mel i rosada.
Les ones primes del cel
li menen sospirs i alfàbrega,
i amb ombres que no es desfan
claror de fogueres altes.
Ai, lluna de Sant Joan,
padrina de les fogueres!
Tria la flor del desmai
i la rosa de l'estepa.
En el vaixell de la nit
sigues fanal i senyera,
lluna trista de la mar,
lluna blanca de les pedres.
La lluna ja s'ha colgat,
la volta blava ja és negra.
Si volava un esparver
sentireu el crit que feia.
Ai, lluna de Sant Joan,
sigues fanal i senyera.
Lluna trista de la mar,
lluna blanca de les pedres.
Writer/s: Tomàs Garcés,Ignasi Roda
