La lletra impronunciable
Ja estàs un altre cop, amagat atrapat al racó
caminant endavant d'esquenes
mirant endarrere allargant la mà a les penes
amb cura de humiltat pro atrapat amb la veritat
prohibit de llibertat, quan no pots trobar a faltar
quan no pots pronunciar la lletra impronunciable
quan el silenci és més dur que el final d'aquesta historia
que sembla que sigui interminable..
Ei Mon no és tracta d'anar-se'n per les rames
em queixo no apagar el foc quan esta tot en flames
i tranquis al bar amb la canya i les braves no arreglem res
el que volem aquí aigües pures i cristal·lines
i tu t'animes a passar la escombra
és pols no l'ombra, la raó no és compra
no se si és interminable, aquesta puta història
pro segur que ens quedarem en més d'una memòria
i tranquil junts superarem la debacle
la historia és repeteix el camí és més que probable.
