La lluna fa baixada
Com estàs? Mai recordes com estàs…
Ja hem viscut aquest silenci fins els postres
Vols cafè? Vols que pinti les finestres?
El soroll de la nevera ens manté a terra
Som vapor, som vapor sense extractor
La ciutat imaginada riu, ferida
Ho has pensat? Has pensat per un moment
com s’espolsen deu mil llunes sense forces?
Com es fa?
Com desfàs deu mil carícies en un sol segon?
Com desfàs deu mil promeses en un got tan buit?
Sense tu, com es fa?
On estàs? On estàs amb ulls de gel?
Les mirades sense vida et fan de vidre
Tornaran els gintònics i els petons!
M’ho creuré, un cop més
On estan mossegades amb suor?
Se’ns desfan petits misteris sense pressa...
Som de sal, som de sal sense final
El sofà és un pont desfet entre nosaltres
Com es fa?
Com desfàs deu mil carícies en un sol segon?
Com desfàs deu mil promeses en un got tan buit?
Com es fa per oblidar cada matí qui som?
Sense tu, com es fa?
