
La mare
La mare brodava, ai, al vespre l'aixovar
per a la filla venidora brodava-li els panys.
Pensaria en mon pare al temps de partida,
que era a tothora,
femant els xiprers a dintre la tomba.
Ja va mudat, el tratge de quan fou maridat.
Als muscles va, tots de dol amb plor.
No vol anar i diu que tindrà fred per la nit
i que al ventre floriran rovellons.
Ja van caiguent reixiu i gessamins
al pati i al manil de la vídua.
Ja el dia va eixint
i fils de blanc cotó a sobre terra són.
Writer/s: Mara Aranda,Efrén López/ Mara Aranda