La lluna i natros
Si la lluna va creixent
té més forçat el teu cabell,
los arbres són més valents.
Si la lluna va minvant
les aromes són més grans
i els efectes importants.
Si la lluna està més prop
tota l'aigua es beu d'un glop
i s'amaga l'home llop.
Si la lluna va pujant,
si la lluna va baixant
i les aigües van dansant.
Si la lluna va creixent o va minvant.
Si la lluna arriba a estar més prop de mi
se'm beu d'un glop.
Si la lluna va pujant o va baixant.
I les aigües de la terra
van dansant al seu voltant.
Què tindrà, què tindrà...
És quan estic a la lluna que hi veig clar.
Ai, què tindrà, què tindrà...
Si pugues arribar,
Ai, què tindrà, què tindrà...
A la lluna de València o del Fangar.
Ai, què tindrà...
Ai, esta lluna què tindrà
que mos fa somiar,
què tindrà.
Ai, quanta gent hi voldria arribar.
Si la lluna em fa l'ullet
m'he quedat del tot distret
i si es posa de costat
ja em té mig enamorat
i si està plena i lluent
tothom sembla més content.
Writer/s: Artur Gaya,Jordi Fusté
