L'altre jo
Avui m’he vist a l’estació
mentre jo estava tocant
m’he reconegut de lluny
per aquell gest estrany
que feia al caminar
Com ens ha tractat el temps
a tots dos ben diferent
un tan arreglat
amb aire distingit
l’altre en canvi ben tirat
Quan he volgut apropar-me a saludar
m’ha entrat la por de no saber de què parlar
potser de la joventut que ens va unir
abans que els dos emprenguéssim camins
que ens han dut a llocs distants
Entre empentes he avançat
entre la gran multitud
fins tenir-me a tocar
a un pas de l’emoció
de poder-me retrobar
Saber del rumb que podria haver agafat
saber si sóc feliç com podria haver-ho estat
i si ha valgut la pena de ser valent
renunciar als trens que avui han fet
que sembléssim uns estranys
I de cop al meu davant
una veu de fa molt temps
sorprès he girat el cap
i l’he vista caminant
al costat de l’altre jo que mai va haver de dir-li adéu
i al moment m’he volgut fondre amb la gent
aturant-me m’he dit que millor així
i he anat al racó on aquest matí
sentia que era feliç
