La mà al calaix
Fa 20 anys que aquell vestigi del franquisme
a la casa de la vila hi té un despatx,
i una urna de galifardeus l'enquista amb nepotisme
a un tron que al poble els surt ben car.
Fa 20 anys que fa i desfà per l'alcaldia
i la sent més seva que la pròpia llar,
no recorda ja quin va ser el primer dia
en què va fotre impunement la mà al calaix.
Suposar que a un polític no li agrada la pasta
és l'error ben garrafal que fa tot pare
quan mira a sa filleta adolescent a la cara
i pensa que és verge i casta.
El problema potser és que ranqueja el sistema?
Vols dir que no és enveja i prou?
Si poguessis, no tindries les mateixes malalties
procurant-te impune un sobresou?
Però no és l'únic cobdiciós, l'únic que d'arreu tiba.
i aquí és on rau amics tot el drama.
Ell omplirà les arques mentre duri la trama
i tu vas fent factures sense IVA.
Fa 20 anys que fa i desfà per l'alcaldia
i la sent mes seva que la pròpia llar,
no recorda ja quin va ser el primer dia
en què va fotre impunement la mà al calaix.
