La més maca
Em sap molt de greu
Em sap tan i tan de greu
Em sap molt i molt i molt de greu
Ets la més maca, la més bonica
Ets la que em trenca el cor
La més bufona, més que eixerida
La que em trasbalsa el son.
No tinc cap nua, no tinc cap do
Trist avís d'enyor.
Cops, manyegant cops
Ohh, la més mimosa
És de canyella i cuscús
Sota de llimona, de xica en mica
Xarrupant calçats durs
Un tel que em cega
Que em cou la veu
Un trist avís de nom
Flors, engabiant flors
Cops, manyegant cops
Writer/s: Adrià Puntí
