La mare absent

Minimal 21

I t'entenc quan busques
amb les mans plenes de talls
i els ulls tancats
una sortida per on ragin
els records de joventut.
Quan abatut
miraves hores el mateix punt

I què més vols i què més vols, vestit de blanc i mort de por
així no es pot anar pel món, així no es pot anar pel món.
I què més vols i què més vols, no intentis fer volar coloms
que ja en tenim de molts colors, que ja en tenim de molts colors.

Para bé l'orella al que et diré,
un vers secret sense retrets
unes paraules diferents, ben dites et faran content.
Per oblidar, les carícies a prop del mar

I què més vols i què més vols, vestit de blanc i mort de por
així no es pot anar pel món, així no es pot anar pel món.
I què més vols i què més vols, no intentis fer volar coloms
que ja en tenim de molts colors, que ja en tenim de molts colors.

I les flors somiadores
ja no esclaten quan surt el sol.