La mare de Déu. Santa nit
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava costura
a aprendre de lletra.
Dins un cistellet
duu quatre pometes,
un bocíd e pa,
també avellanetes.
El àngels cantaven
garindó, garindeta.
Filava finet,
teixia robeta,
coixí n'era d'or,
les puntes de seda.
Feia oració
agenolladeta,
estant retirada
en una cambreta.
L'àngel hi va entrar
per la finestreta :
Déu vos guard, Maria,
de gràcia plena,
la nit de Nadal
sereu Mare Verge,
en tindreu un Noi
bonic com l'estrella.
Serà el vostre Fill,
serà fill de Verge.
Per nom se'en dirà,
per nom s'anomena :
Jésus Salvador,
Rei de cel i terra.
––
Santa Nit de Consols!
Els pastors han sentit
l'al·leluia que els àngels cantant
en el món ha estat escampant.
El Messies és nat! El Messies és nat!
Santa Nit! Plàcida Nit!
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al Nin van cantant.
Dorm en Pau i repòs, dorm en Pau i repòs.
Santa Nit de Consols!
El Jesús tan petit
és el Déu, Ser Suprem poderós
en humit petitesa preciós
per l'home redimir, per l'home redimir.
