La Margarida
La Margarida creix per tot arreu
és l'hora amarga d'encaixar la impotència,
la margarida em creix arran la pell
i el blanc morbós m'amarga l'existència.
Com l'heura que impassible s'apodera
de la casa indefensa i encisada
així el somriure dolç de la innocència
la vida m'acapara.
No puc deixar de cultivar la flor
que cada dia m'estreta més la tanca,
com més m'ofega més em pot l'enyorança
d'estar amb ella.
La Margarida creix per tot arreu,
no tinc remei ni ella sap com donar-me'n
em fa l'amor des d'una lluna amable,
com si no ho fera.
La Margarida s'ha empeltat al meu arbre,
sóc enredat com un adolescent
que per la nit no sap com arreglar-s'ho
tot les fosques.
Atila va plantar les margarides
i em va xafar el cap mentre passava.
Writer/s: Vicent Torrent
