L'amor breu i la cascada
Va ser un amor breu i bonic.
Va ser una curta melodia.
Oh, des del segon dia ja sabia que et perdria. I ara recordo aquell riu gran de fang, d'aigües brollant de la teva cabellera de dona medieval. I jo un pobre home de palla, mig ofegant-me riu avall, tot agafant-me a un tronc surant...
Ja sento la cascada, ja sento la cascada... I és que l'amor s'acaba, i és que l'amor s'acaba... I és per això que ens agrada.
Va ser un amor breu i bonic, i amb mi el porto cada dia.
Oh, des del segon dia ja sabia que et perdria.
Writer/s: Albert Aromir
