La meva cançoneta

La Trinca

Quan s'aixeca el sol i ja despunta el dia,
tinc a flor de llavis una melodia.
M'enfilo al terrat d'una revolada
engegant pels aires la meva tonada.

Prrrt... Prrrt...
refilo la cançó
Prrrt... Prrrt...
amb aquella il·lusió
Prrrt... Prrrt...
i em quedo descansat
Prrrt... Prrrt...
això és felicitat.

Pujo l'autobús i engego la tonada
i baixa tothom la pròxima parada,
i no n'hi ha per tant!
què l'hi trobaran?
si és una cançó la mar d'ensopegada.

Vaig anar a fer la ronda a la meva promesa
i als primers compassos ja va caure estesa
i és que no tothom té "sabiduria"
per poder apreciar la meva melodia.

Prrrt... Prrrt...

I les secretàries i les taquimeques
m'han prohibit que mengi botifarra amb seques
i s'ha rebel·lat tota l'oficina
contra, la meva fal·lera cantarina.

I ara m'he apuntat a un grup ecologista,
perquè comparteixen el meu punt de vista
si la pol·lució ens fa la punyeta,
cantarem a cor la meva cançoneta.

Prrrt... Prrrt...