La missa del gall
Per més que sigui 24
d'un desembre com un altre,
sempre aquell collons d'idea fixa d'anar al catre.
Potser a dins em falta activitat,
no tinc espiritualitat.
Busco un analgèsic trascendent i molt potent
per un moment que em faci sortir de la ment
aquell instint sexual latent,
ràpidament.
Vull recolzament diví per ser sensat
amb allò que em penja cap
del centre de gravetat.
A fora toquen quarts de 12
tothom avança a cops de colze,
com si el fet de seure endavant fes més sant.
Un nom del pare amb gran dificultat,
m'assec mirant a l'altar.
I una vomitada de preceptes, durs axiomes i conceptes
per un poble fart de neules
que acaba mirant les teules,
dormint plàcidament.
I una pobra dona que està sola sense l'home
amb posat rònec i agreste diu que és falta de respecte
xerrar i riure amb alegria quan es rep l'Eucaristia
Déu és nat a l'establia, fill de la Verge Maria.
Si això és la joia del cristianisme
sols ens queda l'onanisme
vaig de dret potser a l'abisme
però ara he desfet l'entrellat.
i ja s'ha acabat.
Vull recolzament diví per ser sensat
amb allò que em puja amunt
del centre de gravetat.
Writer/s: Quim Vila
