
La moreneta
És la història d'amor, la de un diumenge,
En que va entrar allà en el bar una negreta,
I hi havia un home que poc sabia de l'amor,
Que poc sabia de la vida, la veia avorrida,
No sabia què sentiria al veure allò.
Pantalons ajustats, la melena al vent i la esquena dreta,
Així va entrar diumenge pel vespre la negreta,
I aquell pobre home que poc sabia del amor,
Li cantava amb desespero, en to menor aquesta cançó
I va quedar sol (I va quedar sol)
Sol, sol i espanyol (sol i espanyol)
Bojament enamorat de la negreta.
I va quedar sol (i va quedar sol)
sol com un mussol (sol com un mussol)
Trist, pensant on s'és vist
Algú com ell amb la negreta.
Dia si dia també la negreta passejava pel carrer,
Per desgràcia dels dèbils que la miraven,
I aquell pobre home que poc sabia de l'amor,
Que cada nit la desitjava, es torturava,
Pensant quina podia ser la solució.
Sense miraments, les melenes al vent a la foguera,
Ja van veure que el diable es vestia de negre,
I aquell indret ple de tot menys de multicolors,
Cantava amb desespero, en to menor aquesta cançó
I es van quedar sols (es van quedar sols)
Sols i espanyols (sols i espanyols)
Bojament enamorats de la negreta.
I es van quedar sols (es van quedar sols)
Sols com vells mussols (sols com vells mussols)
Pensant mai hauria vist
Algú com jo amb la negreta.
I la pobre negreta,
Va sortir corrents,
Perseguida per aquell mar de bogeria.
I amb el pas dels dies
Va arribar a un lloc molt bell,
on la gent cantava i estimava,
Mirant els ulls i no la pell.
A prop del mediterrani explicava la seva història,
I la gent la besava i aquell gust sabia a glòria,
I en memòria de la seva resistència la santificaren,
Moreneta dalt del cim i de la seva muntanya.
Aromes de Montserrat,
Muntanya del meu cor,
Bojament enamorats de la negreta.
Mai estaré sol,
Mentre hi trobi consol,
Mai trist, més d'un cop
m'he vist als peus de la negreta.
Writer/s: Marcel Marmon