La mort del poeta
Va morir el poeta que estimava,
home humil, bo i valent,
que escrivia amb gran fermesa
els fets, la història i el seu pensament.
La tendresa que brollava
del seu cor donava vida;
les paraules que escrivia
en el paper donaven força.
I el somriure dels seus llavis
eren notes d'alegria,
dels records per una pàtria
que volia nit i dia.
A Catalunya, la seva estimada terra, naixeria.
A Catalunya, la seva volguda terra, moriria.
A Catalunya, la seva estimada terra, naixeria.
A Catalunya, la seva volguda terra, moriria.
Eres tu, avi, et
vaig conèixer fa molts anys;
però el teu record entre nosaltres
la teva ploma el va fer gran.
Eres tu, avi, et
vaig conèixer fa molts anys;
però el teu record entre nosaltres
la teva ploma el va fer gran.
I així et recordo encara,
mirant el cel content.
Déu et va fer poeta
del nostre pensament.
I ara jo et canto alegre
recordant anys passats.
Les teves poesies
duen serenitat.
Writer/s: Mari Dolç
