L'animal
De vegades em trobe a gent
que assegura que em coneix
i que més d'una vegada
hem acabat a sa casa.
Serà d'una d'eixes nits
que et quedes sense amics
t'arrimes a qualsevol porta
i sempre la trobes oberta,
I després al sant demà
tot són ganes d'escampar
i en les nits del diumenge
se me fan sempre les tretze.
A hores d'ara trobe a faltar
gitar-me acompanyat,
que em despullen per la nit
I que em follen de bon matí.
Sóc com un riu
que es plena en estiu
de febra i mal,
sóc l'animal
que no té fills,
ningú amb qui discutir,
que li entra por
d'estar tan sol.
Writer/s: Miquel Àngel Landete
