L’amor valent
Si ho haguessin previst,
no hauria estat el mateix.
La veritat d'aquesta història
recau en haver passat en un moment inesperat
i en una situació desequilibrada,
i no hauria passat res
si no hagués sobrevolat en l'ambient
la idea de l'amor valent.
El deixar-ho tot i el ser conscients
que la solució era l'amor valent,
el deixar-ho tot i el ser conscients
que la solució era l'amor valent.
El fet que tot quedés en res
també ho magnifica tot;
que no van ser covards,
però tampoc van ser valents.
Sabien que els podria haver salvat la vida
o la podrien haver matat,
i és igual: mai més no han pensat
en què hauria passat.
El deixar-ho tot i el ser conscients
que la solució era l'amor valent.
El deixar-ho tot i el ser conscients
que la solució era l'amor valent.
Ara no són infeliços, ni molt menys:
cadascú fa la seva.
Tampoc pensen gaire
en tot allò que ja fa temps que va passar:
viuen en l'amor feliç,
viuen en l'amor tranquil,
i ja van fer bé, perquè,
qui diu que l'amor valent hagi de ser el vertader?
El deixar-ho tot i el ser conscients
que la solució era l'amor valent.
Sempre es quedaran sense saber
si van fer bé
no deixant-ho tot i sent inconscients
que la solució era l'amor valent.
El deixar-ho tot i el ser conscients
que la solució era l'amor valent.
