
La nit perfecta
Hi ha instants escrits només
per la improvisació
quan l’atzar mou les peces donant l’ocasió
de percebre sense escletxes
una eufòria desbordant
que després ens sacsejarà al recordar
Junts, forts
joves i arrogants
amb molt per endavant
ignorant que mai
tornaríem a sentir res tant de nou
Sols versions més petites
del que un dia vam ser
un capvespre d’agost, olor a cendra als carrers
Amarats per la pluja
vivint cada batec
himnes dels noranta ressonant fins al cel
Junts, forts
joves i arrogants
amb molt per endavant
ignorant que mai
tornaríem a sentir res tant de nou