La nostra guerra
Per mi no et preocupes,
perquè ara no estic sol en esta guerra.
Si faig servir paraules,
és com jo vull defendre aquesta terra.
No patisques ja més,
no siga que després...
no siga que després et falten forces per seguir
i et necessite junt a mi
El nostre cant valent
als vents per tot arreu volem llançar,
encara que sabem
que contra la corrent haurem d’anar.
I si volem guanyar,
haurem de pelear,
amb uns versos bonicos i que ens facen recordar
d’on i qui som en realitat.
Parlant de valencianes,
un dia la mel al sucre li digué:
“Si no les has besades
entonces no saps la dolçor el que és!”
Parlant de valencianes
que són com les mangranes,
són dolcetes i tendres però tenen el cor dur,
són remolí, són la quietud.
