La Palma d'Ebre
Estacats a la deriva
mengem herba a redós,
el clos que de fugir ens priva
està estacat al nostre cor.
Lluís Vives obre la porta,
tal com féu quan era viu.
El remat quiet es comporta;
el gos queixala, seu i riu.
Veig com plou en el mirall
mentre espero la riuada
que ha de fer anar riu avall
la bardissa acumulada.
Dins i fora tot fosqueja
i plovent es va fent tard
mentre espero una riuada,
una riuada dins del mar.
La mà negra que ens empeny
per abruptes viaranys,
n'és feta de mesquineses
de mentides i d'afanys.
Esperant el sometent
per ser fusta de tremuja,
esperant la torrentada
i ser per fí gota de pluja.
