
La noia i lo rei del violí
Tu dius que esta jota que canto
potser ve del sud o potser ve del nord.
Però hi ha cançons que no són de cap banda,
van amunt i avall per on viatja el cor.
Està és la més bonica història
de les que han contat i es conten arreu
d'una tortosina que Tuixent pujava
i un violinista, rei del Pirineu.
Quan lo rei tocava la noia ballava
i els ulls brillaven baixant pel camí.
Quan lo rei tocava la noia cantava
tota enamorada d'aquell violí.
La nit era sempre molt curta...
lo dia era llarg, com ho és a l'estiu;
s'aturava el temps i, així, el sol escoltava
música tan clara com l'aigua del riu.
Com tantes i belles històries,
esta que ara canto també té un final;
van tornar a la Mola per la despedida
i es van emportar la cançó amunt i avall.
Quan lo rei tocava la noia ballava
i els ulls brillaven baixant pel camí.
Quan lo rei tocava la noia cantava
tota enamorada d'aquell violí.
Writer/s: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries,Popular