La nostra por I
Surt el sol se’n va la nit,
el dia ha començat,
i aquell avi se’n va a l’hort
a treballar.
Els seus dies van passant
sense poder enfrontar
pagaments que no el deixaven
descansar.
I en els seus ulls fatigats
s’ensuma desesperació,
per ser esclau d’aquell estat
de lladres, màfia i repressió.
Lliurant un ultim combat
va decidir:
Que mai ningú el podria humiliar,
que mai més baixaría el cap.
No sóm res més que peons
al seu joc d’avaricia
sense identitat,
ni somnis,
ni emocions.
Sols queda un últim record,
una mala noticia,
i és què vivim a un món
controlat per por.
Ens controlen a tots amb la por,
viure amb por és com viure mort.
La guardia el va desnonar,
per no poder pagar
el privaren de sa casa i del seu camp.
Sense ningun familiar,
ningú el volia ajudar,
es va quedar sense vida
i sense llar.
I quan la nit va arribar,
vagaba sol pels carrerons
d’aquella missera ciutat
repleta de corbs i voltors.
Lliurant un ultim combat
va decidir:
Que mai ningú el podria humiliar,
que mai més baixaría el cap.
No sóm res més que peons
al seu joc d’avaricia
sense identitat,
ni somnis,
ni emocions.
Sols queda un últim record,
una mala noticia,
i és què vivim a un món
controlat per por.
Ens controlen a tots amb la por,
viure amb por és com viure mort.
La seva hora va arribar,
morint en agonia,
amb un tir per fí es va poder alliberar.
Perquè lluitar amb l’estat
sols era una utopía,
en un poble que es deixava controlar.
Si el poble tan sols s’hagués alçat...
Si el poble tan sols hagués lluitat...
Writer/s: Desfici
