L'antàrtica
Vull viure a l’antàrtica...
Congelem-nos. Congelem-nos...
Perquè avui no sé què vull
Jugo amb els petals de les putes margarites
però ja pot bufar el vent
Que l’ancla té petxines
segueixo somrient
perquè encara m’endevines
i segueixes pendent
si volo amb les gavines
Vull viure a l’antàrtica...
Congelem-nos. Congelem-nos...
Perquè avui no sé què vull
Però t’enyoro quan et miro des del llit
Mirar-te i mossegar-te
Cridar i esgarrapar-te
Picar i empassar l’aire...
m’he enganxat trossets de tu
per amagar les marques
les taques de cru
Vas desfent el camí,
amb les teves cames de felí, t’escapes de mi
Què ha passat? hem deixat que la truita es cremi
I la pols que bé es veu quan la llum s’hi escola
Ja no cal netejar , si avivem l’incendi
Vull desenterrar-ho tot, posem-nos a fer l’indi
Vull viure a l’antàrtica...
Congelem-nos. Congelem-nos...
Perquè avui no sé què vull
