La perfecta excusa
Jo voldria brindar tan sols per entendre
que un adéu per un instant no és un adéu per sempre.
Jo voldria brindar per la pirotècnia,
per la falsa llibertat d’algun dilluns de festa.
Per els vinils d’abans
i l’harmonia oberta de les big bands.
Jo voldria brindar per la tragicomèdia,
per l’honor, per la sort i per les jugarretes de la mort.
Jo voldria brindar pel secret inesperat
que per sempre restarà dins les parets ocioses d’aquest bar.
Per la neu de març, que va separar-me del teu costat
i ets per mi ja ho saps la perfecta excusa per seguir brindant.
Ja s’endevina el meu fracàs
i em queda lluny el lloc on vas.
Ja s’endevina el meu fracàs.
Saps el secret del bàrman.
Writer/s: Roger Margarit
