La picardia
Sota d'un roure de genollons,
la pastoreta lligava garbons.
I mentre lligava el darrer garbó,
per la roureda en surt un pastor.
Vermell com un bitxo i gras com un duc,
quan la va veure ja en baixa del ruc.
Ai pastoreta me n'has de dar un do,
una abraçada i un gros petó.
Ja saps que el meu pare no plega mai tard,
i si ens hi atrapa, ai Déu nos en guard!
Pugi a l'arbre senyor pastor,
que veurà el pare si ve o no.
I mentre s'enfilava el cap de pelluc,
la pastoreta ja en marxa amb el ruc.
Ai pastoreta m'has ben fomut,
sense abraçada i sense el ruc.
Writer/s: Popular
