La pols
És estrany, tot és teu.
Ara em mou la pols que vas deixar.
He seguit esperant l’ofec del temps.
Els carrers ja són buits, som àtoms dispersos, mandrosos amants relluïts pel
Sol.
Un moment, res canvia quan et veig passar.
Faig camí, sempre em mou la pols que vas deixant.
Els carrers ja són buits, som àtoms dispersos, mandrosos amants relluïts pel sol.
Els carrers ja són buits, som éssers invisibles perduts en l’espai, ignorant qui som.
