La Platja

Llumia

Quan veu que les coses no volen canviar

i ja no és el nen que es distreia jugant,

s'emporta galetes i deixa un escrit al portal.

Mare, ja és hora que surti a voltar

vull viure aventures i escriure relats

i anar allà on el pare, un dia va perdre's nedant dient: mira què faig!

Les llums de les cases es fan

puntets que s'allunyen minvant,

i el blau reflex del mirall curiós li deia:

Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...

Encén la foguera i es torna a estirar

calent sobre el roc des d'on veu l'oceà,

i darrera les branques troba una nena mirant.

Els ulls blaus el miren com ones xocant

i amb veu de sirena el va enlluernant.

No tinguis pressa, no tinguis por a nedar, mira què faig!

Les hores passen volant

i riuen tots dos plens de fang

la mare ja et troba a faltar, marxant li deia:

Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...