La pluja
Coses que passen en la vida, gent que sempre tira endavant,
superherois entre nosaltres que d’un somriure et fan plorar.
Quan la ràbia s’apodera i creus que tot s’ha acabat.
Pensa que la guerra sempre es guanya pas a pas.
Paco ix prompte de casa, el seu net l’està esperant.
S’enfila cap a l’escola, el seu únic pensar.
Ajudar la seua filla a tornar a començar.
Sentiments d’amor intensos de a qui tot li ho han furtat.
Maleït siga aquell home! Que els ha deixat a tots ben marcats.
I ara és Paco el que es pregunta, perquè no el va rematar en l'aixà?
Que dur és fa!
Quan retrona la tempesta la tranquil•litat contesta.
Li s’ompli el pensament del més fort dels sentiments.
Descobrir que a qui menys té mai l’ajuda la justícia
La ràbia torna al seu costat.
Respira, somriu i se’n va.
Sempre deia que els volia i prompte perdia el nord.
La seua filla té vergonya d’anar a qualsevol lloc.
Com si hagués fet alguna cosa mal, intentant tirar endavant,
es sent senyalada per la societat.
Paco la mira, l’abraça, açò ho vas a superar,
La vida sempre dóna, més d’una oportunitat.
Quan retrona la tempesta la tranquil•litat contesta
Li s’ompli el pensament del més fort dels sentiments
Descobrir que a qui menys té mai l’ajuda la justícia.
La ràbia torna al seu costat.
Quan retrona la tempesta, lluita, avança i contraresta.
Crida fort i a viva veu! Allunya els teus mals sentiments!
Aprofita cada dia disfrutant de la família.
El mal oratge, el vas a superar.
La pluja quan ve, se’n va.
La pluja ve i se’n va. Ara ja ha passat la tempesta.
Quan la ràbia s’apodera, crida fort i a viva veu!
La pluja ve i se’n va. Ara ja ha passat la tempesta.
Passa el temporal torna la calma. El que hui cou demà cura.
La pluja ve i se’n va. Ara ja ha passat la tempesta.
Paco la mira i la abraça. Estic al teu costat.
La pluja ve i se’n va. Ara ja ha passat la tempesta.
Avança sense plorar. La pluja, quan ve se’n va.
