La pols

Lluís Vicent

La ciutat espira pols
i cadascú vesteix les seues precaucions
en realitat tots anem plens d'absència i ferments
i alguns filen trenes d'evasió
així anem desconeixent les nostres mans
com les arrugues del company

Veig una dona pel mig del carrer
i un home enyorant insomne
al purgatori de les cinc del matí.
Veig els nou nats pregant verí
per l'oblit contra la pols
tots els mesos són hivern

Els carrers baden l'aire buit
el soroll ofega els crits
Algú colpeja el seu mur
esperant ser sentit per algú
des de la presó la memòria
oblida que està tan lluny!

De fet, en temps de tempesta
la maror ofega els mariners
així els anònims ofeguen crits
sense noms a la ciutat
ni cognoms ni cor al pit.
Ets tu en l'oblit
però s'inventa pells de records

Al final la pols fa inventari
car el temps i la vida
ens retorna capritxosament
la pols del camí