La porta dels somnis
Tombo,
a la deriva,
per boscos i camins
com quan encara erets viva.
Ronca,
un vell mussol mandrós,
prefereixen l´hora fosca
igual que jo.
Obre´m la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible,
apaga el món real,
i cauré dins d'un cilindre per un espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu,
no feu soroll,
no trenqueu el meu son,
no desperteu la mort,
no em feu perdre de nou.
Entra,
la teva enemiga,
que tant aviat com obre els ulls et sega la vida.
Entra,
aquesta claror infernal,
només vull tornar amb les ombres
que m´indicaran la porta que cal trucar.
Obre´m la porta dels somnis on reviurem com cada nit un món impossible,
apaga el món real,
i cauré dins d'un cilindre per un espiral de vidre,
que no troba mai final!
Somnis, somnis, somnis... torneu, posseïu-me!
Somnis, somnis... veniu amb mi!!
