La presó de Lleida

Folkincats

La presó de Lleida
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
prou n'hi porta el baró.

Si n'hi ha trenta-tres presos;
canten una cançó;
l'ha treta i l'ha dictada,
el més jove de tots,

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
ne davalla un graó,

Els presos se n'adonen
i paren la cançó.
-Canteu, canteu, bons presos,
canteu-me la cançó-,
Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?-
Qui és que l'ha dictada,
tan bonica cançó?
- El del barretet negre,
el més jove de tots.

Ja se'n va al seu pare,
a demanar-li un do,
-Ai, pare, el meu pare,
jo vos deman un do;
-Ai, filla, Margarida,
qui do vols que jo et do?-,
-Ai, pare, el meu pare,
les claus de la presó.
- Digues per què vols, filla,
les claus de la presó?-,

-Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.-
-Ai, filla, Margarida,
quin és ton aimador?-
-Ai, pare, el meu pare,
el més petits de tots.-
-Ai, filla, Margarida,
això no pot ser, no;
Han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.

-Ai, pare, el meu pare,
no pengeu l'aimador!-
-Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
que en costen a pes d'or-
-Ai, pare, el meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
i feu-ne els dogals d'or;
I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors,
perquè la gent quan passi,
sentin la bona olor.
resin un parenostre
per l'ànima dels dos.
i diguin: "Ai, la trista
que ha mort per l'aimador!"
Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor.
- Qui és aquesta donzella
que és morta per amor?
- Néta és del rei d'Hongria,
parenta d'Aragó.
Déu l'hagi perdonada,
la fila del baró.