La previsibilitat
Només tres minuts al cine
i ja ho veus clar que ells dos acaben junts al llit.
Quina sorpresa!
Sobren dues hores llargues
però t'ho mires no fos cas perdis el fil.
Quin gran problema!
I al final diràs que a tu no t'ha agradat
però just abans d'haver‐hi entrat
sabies què anaves a veure,
que en el fons aquesta previsibilitat
que a ens dóna la seguretat
i vulguis o no vulguis creure, saps que
Balles damunt del que conèixes
si compliques molt les coses no et serveixen per ballar.
I és que cantes quan et sonen les lletres
i potser totes s'assemblen però tens ganes de cantar.
De tocar els acords de sempre
que funcionen, que ningú no ho negarà,
d'èxit en tenen.
Que a mi no m'agrada el pop gaire senzill
però el jazz és massa complicat.
No se que creure'm.
Segons sembla l'important és innovar
però això més val tenir‐ho clar,
no hi ha ningú sense influències.
Que si ens agrada el que ens agrada s'ha acabat
i si és lo típic quin mal fa,
o vius la vida o la penses, saps que
Balles damunt del que conèixes
si compliques molt les coses no et serveixen per ballar.
I és que cantes quan et sonen les lletres
i potser totes s'assemblen però tens ganes de cantar.
Canta, canta,
que és possible que el que ara cantes
no s'entengui però t'és igual
si ho aprens a ballar com cal
i tu si vols
(si vols canta, canta que si no s'entén però ho ballen no passa res)
Canta, canta,
que és possible que el que ara cantes
no s'entengui però t'és igual
si ho aprens a ballar com cal
i tu si vols...
Balles damunt del que t'ensenyen
I si balles el que vols diran que tu no ho has entès.
I si cantes la música que ens venen,
si tot és tant previsible potser és perquè ho hem permès.
Writer/s: Oriol Padrós
