
La ranxera
Després de dir-nos breus paraules,
de tocar-nos pell a pell,
de guiar les nostres passes,
fugint d'allà on era la gent
i prometre'ns que aquell dia
ens marcaria als dos la vida,
per calmar el profund dolor
canto ara una cançó.
Amb la nostàlgia a la butxaca
i deu tequiles dintre el cos
faig esforços impossibles
per calmar els batecs del cor.
I si ahir et mirava als ulls
avui et porto a la cartera
i no hi ha més bon record
que entonar-te una ranxera.
Si mai ens tornem a veure
tant sols et demanaria
que si plores als meus braços
ploros només d'alegria
i si el destí va i ens separa,
que ens separo de per vida
que el record d'aquella nit
tingues fe que no s'oblida.
Writer/s: Robert Masip,The Companys