La resiliència

Minimal 21

No puc trencar miralls
I al mateix temps gaudir
Que no aprenc a mentir
I et miro transparent
Sense espantar la gent
Sense callar-me els noms
Dient-los un per un
Del cap al llavi i punt

Si no els hi agrada
Ja no podrem fingir més
Que no hem nascut per ser tan rucs

I haurem de vomitar
Tot el que ens ha cremat
Tot el que ens hem guardat
Tot el que ens ha esclatat
I haurem de vomitar
Tot el que ens hem callat
Tot el que ens ha cremat
Tot el que ens hem guardat

Hi ha un tresor enmig de tanta brossa i tants defectes
Encara brilla
Dins els oceans que obliden
Per tantes mentides
Encara brilla