La rosa dels vents

Núria Feliu

Sóc mariner,
vaig de viatge,
vull i no vull
cala i estatge,
aigua de port,
ona salvatge,
vela a la mar,
noia a la platja.
Jo vull cent mil coses,
llevants i ponents.
Tu em vols donar roses,
que és tot el que tens.
Les roses fan nosa;
jo tinc, per si véns,
només una rosa:
la rosa dels vents.
Vaig a l'atzar,
la ruta incerta.
Un sol es pon
i un es desperta.
El cel és alt;
la mar, deserta.
Duc a la mà
la rosa oberta.
Deixo el teu port
i l'aigua mansa.
Esborro els ulls
de l'enyorança
que al meu voltant,
com una dansa,
tot l'horitzó
volta i no es cansa.